| El estornells, com que són ocells gregaris, es comuniquen per mitjà de sons bucals, crits, xiulets i xiscles. Aquests crits expressen estats anímics de les aus que es comuniquen entre els individus i es comparteixen per tot l’estol.
Una de les crides pròpies de l’estornell, és el crit d’alarma. Aquest senyal ajuda al grup a protegir-se en comunicar la necessitat de fugir replica watches uk
replica watches uk
omega replica watches
rolex replica watches
a tot l’estol, quan un individu o uns quants s’adonen de la proximitat d’un predador o un perill.
Un cop identificat, enregistrat i reproduït fidelment a la oïda de les aus (molt diferent a l'humana), aquest crit d’alarma és el que permet foragitar amb seguretat un estol d’estornells sense necessitat de trets ni altres accions que puguin ser més agressives o molestes per a la població.
- Els sons a emetre.
S’utilitza el crit d’alarma del mateix estornell i també crits de rapinyaires.
- Els emissors.
Es tracta d’aparells emissors digitals, formats per la unitat de lector i amplificador i els altaveus. Cada emissor suporta un màxim de 8 altaveus, que es col·loquen espaiats per a cobrir l’espai afectat per estornells.
El corrent elèctric és subministrat per una bateria, a 12 V, alimentada per plaques solars, o per el corrent de la xarxa, a 220 V i una font d’alimentació.
Els aparells poden completar-se amb diversos accessoris com cèl·lula fotoelèctrica, programador horari, comandament a distància, etc. per tal de personalitzar-los a cada cas.
Els enregistraemnts que aquests aparells reprodueixen tenen 8 pistes diferents que es van combinant automàticament a l'atzar . D'aquesta forma s'assegura que no s'hi acostumaran i es garanteix la efectivitat.
- Continuïtat de les emissions .
En general, després de tres o quatre dies d'emissions els estornells desisteixen de tornar al lloc afectat.
|
